Solcades

Quan vaig conèixer el Poble Vell de Corbera d’Ebre no vaig sentir l’emoció d’altres indrets despoblats.

Per qüestions de feina, durant un temps llarg vaig anar-hi sovint i a la fi me’l vaig arribar a conèixer molt bé.

Un dia em vaig fer acompanyar per una persona que, sense ser historiadora, podia aprofundir més en aquell gran escenari de la barbàrie.

Ella, com jo, tenia la dèria per interpretar el registre arqueològic. Ella no era arqueòloga en la mesura que no era llicenciada en Història, però amb el temps, després de quedar meravellat per la seua visita, li vaig fer vore que no cal ser llicenciada en Història per ser arqueòloga. Per a exercir-ne professionalment, sí, però no per a ser-ne. Coses d’ara.

Amb aquesta amiga hem visitat altres pobles i despoblats, sempre amb la voluntat de compartir allò que ens apassiona: Interpreptar el passat a través dels seus vestigis. No és una qüestió d’imaginació, sinó d’experiència i d’interès per remenar bibliografia.

Les finestres. Les finestres, a diferència, per exemple, de les cimentacions, ‘no daten’. Les finestres, però, t’informen també de la funcionalitat dels habitatges.

Les finestres en relació amb possibles balcons, corrioles, portalades, paraments. Les finestres en relació amb el carrer i, el carrer, en relació amb l’urbanisme.

Grans, menudes, a prop de les entrades principals o no, obertes abans o després de la primera obra, la seua orientació…

És entretingut, apassionant i potser desolador observar com el nostre passat té un futur ruinós si mos limitem a contemplar sense aprendre a interpretar des de la lògica dels fets.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!