Pren-me la mà.
És tant fràgil
i tant forta
com una ala.
La meua mà
té memòria
i coneix indrets
curulls de móns
que són deserts
on floreixen
esperances.
La meua mà
tremolosa
coneix les nits
i llurs remors.
La meua mà
d’una peça,
ben forjada,
atura els vents
i és l’ensenya
dels més valents.
La meua mà
solitària.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!