Pels marges de les nits
corren ombres negres
encegades, tristes,
cercant lo migdia
que els torne la calma
o una font on beure.
Segueixen vells camins,
camins abandonats,
senyals d’indrets antics
que no els interessen
o que desconeixen.
Apareixen, moren:
Heus ací llurs vides
desassossegades,
nascudes un dia
en l’abisme dels móns
i enterrades vives.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!