Espero el canvi
23 de gener de 2020
0 comentaris
Espero el canvi. Sento que arriba l’hora. L’ànima reviu.
Espero el canvi. Sento que arriba l’hora. L’ànima reviu.
Ara que bufa el Llevant que tot ho remou i ens porta noves melodies nocturnes i, amb elles, emocions retrobades pel record d’hiverns viscuts, planejo una nit de lectura. He esperat aquests dies amb tanta devoció que ara que comença la nit i el poble dorm, m’arrauleixo a la meua cambra i amb una mica
La vida i la mort, dreta i esquerra d’un breu viatge a la llum del sol. El fred, la calor. Els dies volant, les aparences. Los dies d’estiu, la neu de l’hivern, amors efímers, dues lectures, quatre converses, setze nòmines. Fer cua, dormir. Comprar una casa. Donar propines. Endevinalles. La felicitat.
La nit fosca i gèlida és mandrosa però alegre quan passeja pels carrers on els gats s’arrauleixen o esperen endormiscats una visita amb peixet. Conten que vindrà el Llevant, conten que nevarà aviat, però jo us dic que abans plourà. El carnisser escriu cartes així que tothom ja dorm. El carnisser escriu cartes que no
És certa la nit i el cel és negre. Deixo el diari. Deu mil llumetes al sostre del món em fan sentir bé. La vida és això: Unes vacances després del soroll.
Quan jo era un adolescent tenia una aparell que m’estimava per damunt de tots: El walkmam AIWA. En vaig tenir AIWA i SONY, i me’ls enduia allà on anava: Al col•le, d’excursió, pel carrer, durant els viatges interminables del barri al poble… En ‘Panta’ també el duia incorporat allà on anava. Fins i tot quan vam