Una vespra de domenge sense sol és una vespra amable. Si trona i plou amb ganes, un regal per a la terra i pels sentits.
La claror de la lluna il•lumina el maset, les seues parets blanques, i il•lumina les copes dels arbres i la verdor de la terra acabada de desbrossar. És una claror blanca, sorprenentment intensa, que invita a badar i a gaudir dels sons de la nit. La nit, al maset, és silent. Per això, qualsevol soroll d’algun
He tornat al maset, al rebombori de les nits solitàries escoltant lo vent entre les oliveres, a la pau tornassolada, al somni estrany i lluminós que al cap d’uns minuts de despertar ja no recordo, però la seua llum encara em sacseja l’ànima i el ventre. He tornat als migdies que un dia vaig anomenar