Al Portal del Romeu hi havia un bar distret i interessant que un dia va tancar sense avisar. No sé quan.
La vida reneix en la tardor, quan sembla ben morta la llavor. Allò que val, recordeu, perviu. En les proses i el compromisos, en el silenci estricte del gest que manté viva la memòria per designi ocult o revelat.
A les vuit ja voltàvem per la serra i ara, a les quatre, mos hem aturat a descansar. Ara que el sol diràs que ja s’arronsa i una mica d’aire fred es fa notar. Però tant se val: Duc el jersei a la bossa. Comptat i debatut, haurem caminat durant totes les hores que el
Lo silenci del migdia és un petit vaixell de vela que una mica de vent gronxa al moll menudet de Les Cases. Una gavina es bressola des de l’asta estant, quieta. Un infinit bocí de mar sota el sol i sota el cel blau, és la mesura completa. És precís que deixe el llibre, és