Lo poll, la rama, de l’olivera que he esporgat darrerament i que si seguiu lo meu bloc ja coneixeu, ja és cendra, per bé que ni en Rodo, ni el Güetxe, dos companys pastors de la comarca, en volien.
Esta tarda l’he cremat, bo i triant la fusta. Si hagués estat avar, no els hi hagués comentat perquè tinc la costum de fer adob amb les cendres de la crema de cada any.
Hi ha tantes maneres de treballar i relacionar-se amb la terra com pagesos i pageses hi ha a la Terra. Això és una cosa que poca gent discutirà. Sobretot, la gent que treballa la terra i en viu.
Evidentment, hi ha uns cicles i unes estratègies compartides, però les variables com ara la qualitat dels sòls o els tipus de cultius o l’accés a l’aigua, per posar tres exemples universals, juguen un paper determinant en cada cas. Per tant, són molt gratificants les anomenades ‘jornades tècniques’ que programa el Ruralcat (la Generalitat), perquè poques vegades m’he trobat que no tenen una vessant pràctica i pragmàtica de l’agricultura.
Obro parèntesi. Sóc dels que pensa que les coses, a la nostra nació, es fan bé, però que cal tendir a la plena democratització i no a la plena catarsi social de les privatitzacions de tots los àmbits. Tanco parèntesi.
Dic això perquè ara m’agradaria explicar-vos una manera que jo tinc de fertilitzar (encara més) la meua terra. És la següent:
Los foliars, que me’ls faig jo mateix amb condicions anaeròbiques de sota-bosc dels Ports o cagalls frescos de corder (que no tenen dues hores d’ençà que han estat expulsats pels rumiants), los mesclo amb les capes de cendres que de les reiterades cremes del febrer i el març vaig acumulant fruit de les esporgades, any rere any.
Veiéssiu la qualitat dels meus sòls i cauríeu de cul. D’una altra descoberta segurament no podria fardar tant com de la qualitat dels meus sòls amb este secret que us acabo de revelar.
Això sí, poca quantitat, ben dosificat (tot i ser un compost molt segur i, evidentment, totalment natural).
Ep, mesura! La mesura de les ‘tres emes’: Matèria orgànica, microorganismes i minerals. L’èxit de qualsevol experiment està en la mesura i la precaució. Primer, fer les proves en espais destinats a això mateix, a les proves.
En agricultura, el ‘si l’encerto, l’endevino’ no existeix en clau positiva. Jo penso que en cap àmbit de la vida, però en lo sector primari segur que tampoc.
Pos ja està dit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!