M’enfilo a la golfa,
la golfa del panís.
Munto les escales,
d’esquena a la claror
d’un sol que s’enyora
i se m’arrepenja.
Voldria aturar el temps
i acaronar-me els ulls.
Ingràvida vida
davallant la vespra.
Arribarà la nit
quan siga l’hora en punt
de cremar la golfa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!