L’enyor que fecunda els silencis,
l’esperança dels fills,
la memòria escapçada, la llengua,
la creença, a fe de Déu, la vida.
Un rastre de camins deshabitats,
un rastre de passes solemnes,
les dels pobres i els morts a la guerra.
Ací, en seguici o en comparsa,
en l’aparença d’un món assedegat,
d’una remor consant que és soroll.
I a la fi, un retorn a l’enyor sense nom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!