Solcades

Eduard Solà Agudo

9 d'abril de 2023
0 comentaris

‘La vie devant soi’


I

És possible que confongue la tristesa amb les ganes de sobreviure, a seguir endavant amb tot. Sí, tinc uns plans que la Nerea m’ha anat traçant, obligant també a fer-los realitat. La Nerea és la persona que esta volta m’ha salvat. A ella li dec més que l’obediència: li dec el respecte incondicional.

II

Escric des de la plaça de missa, escric des del Celedoni. He vingut a casa de ma mare, a Ulldecona, a dinar. Com ahir. Ara he baixat a fer el carajillo i a liar una cigarreta. Este matí, m’ha contat ma mare, hi ha hagut processó i han passat per davant de casa. Jo este matí m’he llevat pronte i he passejat dues hores llargues amb la Lia i la Lila, a Les Cases.

Ara faig temps per tornar a l’hort. Domenge és un bon dia per acabar de perfilar la regadora pel planter de melons i tomaca. Si Déu vol, enguany tindrem bona cosa de melons. Melons, primentons, tomaques. Plantaré entre els rengs de les arbequines que vaig plantar fa dues primaveres. Regaré los divendres. Aniré fent així durant l’estiu fins que arribe el temps de tornar a estudi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!