Mas de Barberans és lo poble d’en Marcus, l’amic holandès que sent per esta terra allò que alguns entenem que no es pot descriure si no és amb imatges. I encara no n’hi ha prou, a voltes.
En Marcus té una mirada neta. Sense fer-ne ara una mitologia, ni pretendre res al marge de la ciència i la raó (i així ha de ser sempre, si us plau), reconec que en Marcus té una mirada neta, que inspira confiança i dóna peu a una conversa reposada.
Perquè en Marcus cercava la pau i la va trobar ací, que no és cap cul de món, sinó un indret on els carrers, a voltes, de sobte, s’omplen de xiquets i xiquetes i joves i vells que juguen i xerren i ho tenen tot perquè no els cal res més.
I les dones, amb les paumes, fan cabassos i cistells de tota mena i alguns d’ells, potser els més normals, els duen al seu museu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!