Em caldria escriure sobre l’aigua,
sobre l’escuma de les platges
i el blau marí dels inabastables oceans
vistos des de les finestretes dels avions.
Em caldria escriure sobre la mar
dels pescadors del tresmall
o escriure sobre els moluscos
que habiten als bancals d’ametlers.
Em caldria plorar i no puc.
Jo sé que l’angoixa m’ha de matar
i que de camí al secà estaré en pau,
qui sap si present al meu enterrament
des d’una perspectiva insòlita,
essent part d’un món immaterial,
ideal per a navegants solitaris,
amb vistes al mar i als ametlers en flor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!