Que em vence de cara la Tenebra
i el neguit del feble m’ablane el ventre.
Que la Nit colgue llurs entranyes
ben endins de la meua testa
i la claror blanca del llamp,
com una sobtada concepció,
em retorne la força i el coratge
per proclamar la joia que esguardo.
Que tot esdevingue fèrtil i salvatge
i per fi la pluja caigue sobre els oceans
i la memòria del bosc recupere el sentits.
Ah, clemència dels vencedors,
l’arrogància us encadena
i la fingida ira us mortifica.
Ara canteu a l’amor
i a la bondat de la vostra glòria.
Oh, ventijol, mare i pare
prenyats d’una aurora alegre
que espera en silenci,
que dansa de nit
de bancal en bancal,
efímer destí dels desterrats,
a fe de Déu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!