I
Boscatges d’alzines i argelagues sota el sol de l’abril. La dolenteria s’amaga en estos paranys on antigament s’agafaven malures i s’encenien candeles contra els enemics. Jo me’ls conec, els paranys, i passo de llarg bo i coneixent lo perill de la ignorància de la gent supersticiosa.
II
Han passat los anys, però, i ara no sabria dir-te si ets només un record o és que encara t’estimaria com la primera volta. Sigue com sigue, visc enamorat i alhora trist i això és una novetat. És aquell estat existencial que em permet tornar enrere i travessar camins asolellats de la foia al mateix temps que la tarda esdevé un oasi de llàgrimes o de ganes de deixar que la nit se m’emporte per sempre, amarrat, de genolls, prostrat davant del cel de Déu.No tinc un altre remei que mostrar-me tal com sóc. Sempre ha estat així. Sempre serà així.
III
Sota la boira de la tardor tot pareix més senzill que en primavera i estiu. Llegir, escriure, deixar passar les coses, los projectes, los pensaments.