Atzar i cadència. Estes dues paraules m’han vingut al cap mentre escoltava la banda municipal encapçalant la processó. Atzar, cadència: un silenci trencat per la cadència atzarosa d’una música que no invitava al recolliment.
La processó va per dins, com se sol dir, i enguany la meua processó va per dins. Per les entranyes, pels cants improvitzats en el silenci inquietant d’unes nits que avancen ràpidament cap a les tres i les quatre, per les metàfores agafades amb pinces, pels carrers i els carrerons d’Ulldecona i de la Sénia.
He arribat al pic de la nit i avui no m’adormiré.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!