Ara el sol del migdia cobreix tota la boscúria. La primavera no s’arronsa. Adéu nuvolades, adéu nits on ocultar l’angoixa de les hores desemparades, orfes d’aire i fredor. Los secans s’han cobert de verdolagues i roelles. Les oliveres floreixen i la tímida vesprada aclareix l’ambient i el cant dels moixonets alegra els cors. Hom diria que ha arribat la mort de l’aurora, però Déu sap que l’estiu és un decés provisional, l’ocultament de tota llei, el regnat del pericó i altres mates que mos fan sentir tant bé.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!