I arriba el dia de la detonació, de l’explosió d’una joia que venia naixent, que un dia es covava però que des de feia un temps ençà venia a néixer i provisionalment el silenci es feia cada jorn més insostenible. Que abans d’ahir ja hi era entre natros, però ara ja no hi ha manera de furgar el passat i tot és cert i segur: hem vençut, però el millor és que ens hem vençut a sobre, a sobre de les nostres fronteres i possiblitats. I ha estat l’atzar, en alguna mesura, però esta volta ha comptat més la voluntat d’arraconar les disputes i els rencors per començar de nou la partida d’una vida més a la mida dels centres, de la gravetat compensada, del migdia plàcid i la butaca còmoda, amb un respatller curosament treballat. I molta rialla de canalla i un dinar ben regat pels pares i les mares. Visca la vida, amunt i amunt i amunt i crits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!