Solcades

Qualsevol despistat callaria,
però jo també reneixo
quan la sento i no defalleixo
en el delit d’enaltir-la
i festejar-la amb els llorers
pels camps d’oliveres
i els camins d’ametlers florits,
amb el cor i el cap i el pit,
en cada bri d’esperança
que no és meu, sinó per ella,
aurora, migdia, vespra,
tant murri pel desig i la voluntat
de besar les mans i les veus
que es conjuren ara i sempre
pel seu honor i vida plena.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!