La mossada i el llit

Ara que son los grills

los hereus de la nit,

obro les finestres

i la cambra reviu,

reviscola, reneix

en omplir-se d’aire

i també d’absències.

Així son les hores:

un dringar d’esquelles.

I en dono les gràcies,

que en vaig sobrat, mai tant,

i a voltes les perdo

pels bancals i els marges.

Una mossada i llit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *