Ara que son los grills
los hereus de la nit,
obro les finestres
i la cambra reviu,
reviscola, reneix
en omplir-se d’aire
i també d’absències.
Així son les hores:
un dringar d’esquelles.
I en dono les gràcies,
que en vaig sobrat, mai tant,
i a voltes les perdo
pels bancals i els marges.
Una mossada i llit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!