Pujo al terrat
i m’acullo
a les teues mans
que encenen nits
desolades.
La teua veu
em fa plorar,
però m’amago
en la teua ombra
per no ser vist.
Desfaig nusos,
sargeixo estels.
Venço la por
i la tristesa
que ennuega.
El silenci
ens abraçarà
quan surte el sol
a l’horitzó
del nostre mar.
I reviurem
un nou estiu
breu com un ai,
com un gemec
o una tardor.
La teua veu
em fa plorar,
però m’amago.
La teua veu,
quan desperto.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!