La teua veu

Pujo al terrat

i m’acullo

a les teues mans

que encenen nits

desolades.

 

La teua veu

em fa plorar,

però m’amago

en la teua ombra

per no ser vist.

 

Desfaig nusos,

sargeixo estels.

Venço la por

i la tristesa

que ennuega.

 

El silenci

ens abraçarà

quan surte el sol

a l’horitzó

del nostre mar.

 

I reviurem

un nou estiu

breu com un ai,

com un gemec

o una tardor.

 

La teua veu

em fa plorar,

però m’amago.

La teua veu,

quan desperto.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *