La pell del poder
absorbeix la nit
més estrellada,
però una altra nit ve
després del dia
i ens invita a ser
en la gran solitud
de la consciència.
La fe intuïda,
mite i ensenya,
brot d’olivera.
La bruta imatge
imaginada:
Els peus descalços
de qui et jutjarà
qualsevol dia.
I heus ací la mort,
i heus ací els dies
que van traspassant
mentres treballem,
estimem, dormim,
discutim, odiem,
callem, passegem.
Heus ací la mort
anticipada,
atrapada al buit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!