‘A Sants, pocs i bergants’, deien

Acabades les festes de Les Cases, hem muntat a Sants per gaudir uns dies dels carrers guarnits, les activitats infantils i les converses amb vells amics i amigues que mos recorden -amb la canalla ja a la Primària o gairebé- que el temps mai passa en palangana i que salut tinguem. Avant i avant sempre.

A ma filla Aran li agrada tant este poble anomenat Barcelona que vol allargar l’estada a ca la tieta tant com sigue, tot i que de cara a la semana que ve encara mos vestirem de festa major per a l’envelat de les festes d’Ulldecona.

I la setmana que ve en Solcades tornarà a sanejar per les granges del Maestrat i a feinejar al camp,
a la xalera que mos espera de cara la tardor, que ara mos arriba el bon temps, que és lo temps de sembrar faves i pèsols a l’hortet. Lo temps de començar l’any. O el temps en que comença l’any.

Per cert, ara mateix -6.17- ha començat a ploure a Sants. Segons los mapes plourà durant lo matí. Això està bé. La ciutat és l’àmbit de la civilització on tot canvia aparentment: Tot canvia segons la previsió. Fa tres hores que l’orquestra ha marxat,
el carrer ha quedat desert després de l’anar i venir de la gentada i ara es xopa i diria que l’espectador que queda al galliner sóc jo. Per variar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *