Les nits s’allarguen

La pluja arriba
i estova els sembrats.
La pluja afluixa,
l’anhel de pluja
no se’ns acaba.
Pluja estiuenca,
pluja agostenca,
xopes la terra
i els arbres del bosc
i les carrasques
de les garrigues.
Brotarà l’herba
i tindrem bon hivern.
Si miro els núvols
d’aquest capvespre
el cor s’eixampla,
penso alegrement
la nova tardor
i m’anticipo.
Tardor estimada,
estiu que se’n va.
Tardor que tornes
i comença l’any.
Muden els colors,
les fesomies
dels camps i els bells prats.
S’omplen les séquies
i podrem regar.
Les nits s’allarguen
entre penombres
i olors de fusta
que crema a les llars.
L’oliva espera
ser collida aviat.
Tot és més senzill,
tot és més tranquil.
Pluja que arribes
i et fas de pregar:
No marxis de nit,
reneix l’endemà.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *