‘L’airet, l’airet, l’airet de la matinada’

Manca poc més de dos quarts per a que surte el sol, segons lo calendari, però si guaito per la finestra veig com clareja a l’horitzó.

Quan bufa fort lo Llevant, la claror del sol és segura. Lo cel està net de nuvolades. Però això és un Mestral, diria, malgrat la claror siga completa. Precisament ahir li contava a ma filla el perquè a voltes fa vent i la importància de la lluna sobre les marees.

Avui tindrem vent, no ho dubteu. Si posés la mà al foc me la cremaria igualment, però m’heu de creure i, en conseqüència, aplicar los cinc sentits i més sobre tota mena de matèria. Perquè el vent, com qualsevol desmesura, és una cosa empipadora i perillosa.

Lo mateix vent que t’ha desvetlat fa aproximadament una hora. Un coi de vent que m’encanta, però que mos farà anar de corcoll com una trompitxa.

Si este temps no entra en raó -i no ho farà prontet- avui los animals se fotran de fàstic fins les deu. No cal sortir a rodolar i a bramar tant prontet.

Munto cap a Tortosa, mentrestant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *