Les emocions

Fa anys vaig trobar -ara no recordo en quina llibreria- un llibre que em va entretindre durant mesos. Es tracta de ‘Mis ideas y opiniones’ (Bon Ton, 2001), d’Albert Einstein.

Vaig explorar una mica més, aleshores, el significat de la paraula ‘pau’, encara amb ‘El camino de la guerra. La violencia en la Prehistoria’ (Ariel, 2002) del neolitista Jean Guilaine, al pap.

Corria l’any 2006 quan acostumava a explorar les comarques gironines amb tren. I Vic. Viatjava a soles i entre setmana sentia sovint una certa nostàlgia de les hores al tren.

Feia 10 anys que em guanyava la vida en el sector de l’arqueologia d”urgència’ i encara me’n quedaven deu més per endavant. Sovint estava cansat, com ara, però sentia que les forces no minvaven, com ara, així mateix, sempre inquiet de mena.

Un matí, en una visita al senyor Cortès, el famós llibreter de vell del call gironí, vaig trobar una amiga que vaig conèixer els anys que vaig viure a esta ciutat perquè aleshores treballava excavant a Sant Antoni de Calonge.

Em va alegrar saber que havia acabat els seus estudis i que començava un doctorat. Vam dinar plegats i vam xerrar de tot i també d’estes dues lectures, que ella també coneixia.

Va ser la primera vegada que vaig comprendre, amb uns arguments com mai aleshores havia pensat, que en la ciència tal i com ens ha arribat fins avui hi ha la clau de volta de tots los progressos de la Humanitat. I val a dir que si l’emoció va ser completa, tota la inesperada descoberta fou a través de l’art.

El coneixement es construeix a través de les emocions. Quan vaig endrapar ‘Arqueología básica’ (Ariel, 2002), d’en Clive Gamble, no em vaig adonar que ho deia amb claredat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *