Los migdies assedegats

De tots los cafès, los dels migdies. En aquella hora tinc tanta set que me’l bec d’una glopada. Per això me’l demano ‘a la tassa’, que és ‘l’americà’. A la ‘furgona’ sempre hi duc garrafes d’aigua, però quan arriba la calor no me n’estic de xalar bebent aigua ben fresca, aquella que acaba de sortir de la nevera i regalima les parets del vidre al moment mateix de decantar-la al vas.

Una de les meues imatges de la felicitat és esta: A l’ombra de les moreres del Remei, un got d’aigua fresca i la seua ampolla al costat. Perquè després d’este vas en vindrà un altre i un altre. I després lo cafè amb gel.

I obrir el Twitter, després, per llegir alguna xonada abans de tornar a la feina.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *