Un bri d’aire, les conserves, la set, la fam, cossos de fang, ulls de blau cel, l’olor de sang, les nits llargues, somnis de pau. La tristesa d’una guerra i el silenci de la terra, passats los anys. I el silenci, després de tot. De la infàmia, d’un món absurd.
Les veus de les oliveres és una obra de referència escrita, entre d’altres, per alguns bons amics, com Manel Mas, autor també del poemari Flors de pedra, el canareu i també poeta Toni Bel, i Guadalupe Espinosa. El llibre també recull fotografies de Jordi Monforte, company de Salvem lo Montsià, com el mateix Manel Mas,
I Està molt bé no tenir cap dedicació a la vida, ni fer plans, ni donar importància a tot allò que mos envolta i sempre té una relació amb el consum o el treball. Està bé renunciar a un salari, si es vol. Està bé viure al dia o escollir un indret deshabitat per començar