Solcades

L’any dos mil setze

Vam fer nit al cim i ens desvetllàrem en la fosca nit amb la lluna a l’Est. La seua claror era suficient per veure el camí i estàvem cansats i alhora alegres. En arribar al camp tornàrem als sacs i vam dormir plans fins el migdia. Quin dolç despertar! L’aire era gèlid, la claror tènue

Llegir més

No podíem desllorigar

No podíem desllorigar quatre mots per dir-nos adéu a les portes de l’aeroport, en aquell estret passadís on tots los somnis s’esfumen com los núvols de cotó fluix. Així s’acabà la història.

Llegir més

Tempus fugit

Llegir més