Solcades

L’abril plujós

La flor del taronger ha esclatat i les ametles ja pengen de les branques dels ametlers. Totes les nits perfumades, les nits curulles d’estrelles i un ventijol que ve del mar, allà on els núvols de cotó dibuixen un gran continent. Totes les nits efímeres, solitàries i endolcides pel desig o la voluntat de no

Llegir més

Lo primer capbussó de l’any

Llegir més

Cendres

Llegir més

Voldria escriure

Voldria escriure sobre l’oratge i les pluges al mar. Potser escriuria una pregària breu, anhels compartits. Una llumeta que encén la foscor. Les esperances, les nits en vetla com la que ara visc. La matinada que ja retorna i el seu silenci de marbre italià. Voldria escriure però els mots es perden en el meu

Llegir més