Encarna Jordan era la militant més veterana d’Estat Català fins el dia que va morir, el passat dissabte. Avui el diari El Punt-Avui en fa una bona crònica biogràfica. El proper 11 de setembre, a les 12.00 del migdia, el partit li farà un homenatge al Fossar de les Moreres. Honor i glòria als nostres
Les clarors del sol. Del moll a la Part Alta. Carrer Apodaca.
Fa mesos que m’entretinc mirant algunes entrevistes al YouTube a l’eminent doctor Manuel Sans Segarra, el qual respecto moltíssim com a metge cardiòleg i cirurgià, professor a la facultat de Medicina de la UB i ara conferenciant sobre les anomenades ‘experiències properes a la mort’. El seu testimoni, en base a la seua valuosíssima experiència
Tal dia com avui de 1431 moria a Barcelona Felip de Malla, qui fou el 17è President de la Generalitat. D’això en fa 593 anys.
Poc a poc, l’estiu. De mica en mica, l’aigua. L’aire al cel obert.
I I ara què farem? Anirem al casalot, saltarem el mur i mos enfilarem amb l’escala fins al primer pis. Quina aventura! Jugarem a cartes asseguts en aquelles cadires polsoses i aquella taula tant vella. La tarda passarà de llarg i arribarà una lluna colgant a l’alçada del far verd. Qui sap si tornarem a
Ja no enyoro, ja no prefereixo els dies dels estius dels noranta, sinó les matines que fan els mariners així que s’acaba l’agost i deixen la veda de pesca de banda. Ah, la mar enfurismada que du el Llevant. I la mar crespada, que es mou com l’espai-temps. La ciència sempre s’anticipa a la imaginació.
Sento el fred d’aquest cerç del capvespre i la quietud del moll. Ancorat al passeig, m’abelleix la presència agradable del sol il•luminant el rellotge de missa. La rutina és un vaixell varat i la seua ombra així que gira el migdia. Han desempescat, han posat gel, la llotja espera. Allò que passa pels seus verals
Alça el vol, alça el vol, alça el vol! I quan sigues lluny oblida-ho tot i regala’t el present més esplèndid.
A vore, el ‘dóna’ de donar no porta accent? Com estem, ara? Què mos hem de fer la pell entre natros, també per aquí? N’hi ha prou, manos…