Àngel Casas. El du-duà dels anys seixanta. Joan Josep Isern (Enderrock 342, gener de 2023) L’1 d’octubre de 2022 va morir el periodista i escriptor Àngel Casas, un dels impulsors de la música pop més importants que hem tingut a casa nostra. Tot i viure els darrers anys retirat a causa d’una dolència que li
És curiós: hem hagut d’arribar als setanta anys perquè tant l’A. com jo hàgim tingut l’oportunitat de gaudir d’allò que es defineix com una ‘segona residència’. És a dir, un espai allunyat de casa on ens sentíssim bé (que en el nostre cas vol dir, de manera molt especial, que ens sentíssim ‘com a casa‘).
Jordi Sierra i Fabra: tot ell, una cultura. Joan Josep Isern (Enderrock 341, desembre de 2022) Recordo el dia que vaig comprar el primer llibre de Jordi Sierra i Fabra. Va ser el desembre de 1972, fa cinquanta anys, a una llibreria del barri de Sant Antoni, a Barcelona, que freqüentava perquè al costat de
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie. Vegeu aquí l’anterior apunt. La crònica de Pilar Rahola, publicada a la revista Serra d’Or del gener de 1985, continuava així: “La història d’aquest Sant Jordi és, però, la següent. Dels cinc finalistes, tres passen a la final: Olga Xirinacs, Miquel Ferrà i M. A. Oliver, classificats
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie. Vegeu aquí l’anterior apunt. No és per complicar les coses, però l’assumpte de què parlaré en l’apunt d’avui -el quart de la sèrie ‘Correu de Tarragona’– entra de ple en una altra sèrie que vaig escrivint de manera intermitent a mesura que en tinc oportunitat. Em refereixo
Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie. Vegeu aquí l’anterior apunt. “Va ser una dècada curiosa, la dels vuitanta, pel que fa al palmarès del premi Sant Jordi de novel·la. Un article que pretengués passar revista al que van donar de si aquelles deu edicions podria, sense dir gaire mentida, portar ben bé com
El primer apunt de la sèrie és aquest. Per poder entrar en matèria crec que cal que faci prèviament algunes consideracions sobre la dècada dels vuitanta. Amb el compromís que ni divagaré ni faré cap marrada sense sentit. Miraré de ser breu i molt directe, sabent i assumint que pel camí deixaré de banda un
El dia 3 de novembre m’arriba un correu inesperat. Una sola paraula al tema –‘Gràcies’-, dues lletres -una O i una X– a l’adreça i un servidor de correu que remet a la xarxa ciutadana de Tarragona. L’obro i veig que qui me l’envia és l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs. Després d’una ràpida salutació –‘Benvolgut Joan
Acabo de saber que la matinada passada ens ha deixat Francesc Castanyer i Figueres, home savi, afable, aficionat als encreuats i els jocs de paraules, bon amic de casa i sens dubte, el degà dels enigmistes: d’aquí a tres mesos (el 18 febrer) hauria complert 107 anys. Segur que més endavant hi haurà ocasió per
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí el capítol anterior) E quest’è il fiore del partigiano Morto per la libertà E quest’è il fiore del partigiano Morto per la libertà Poc abans de les vuit del vespre del divendres, el penúltim dia del nostre viatge, els sèniors catalans vàrem enfilar, sota el guiatge del Roberto, cap
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí el capítol anterior) E quest’ è il fiore del partigiano O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao E quest’è il fiore del partigiano Morto per la libertà Com deia en l’article anterior un dia de 2015 la bona gent de l’editorial Columna que s’encarrega d’enviar a la
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí el capítol anterior) Tutte le genti che passeranno O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao Tutte le genti che passeranno Mi diranno: Che bel fior L’endemà, dimarts, vàrem començar la ruta per la Pulla a bord de l’autobús que havíem llogat amb el Pasquale al volant i
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí el capítol anterior) E seppellire lassù in montagna, O bella ciao, bella ciao, bella, ciao, ciao, ciao E seppellire lassù in montagna, Sotto l’ombra di un bel fior. Arribem a l’hotel de Bari, a tocar de l’estació ferroviària, on hi posarem durant tres dies. Descarreguem la maleta i les
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior capítol) E se io muoio da partigiano O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao E se io muoio da partigiano Tu mi devi seppellir A quarts de dues del dilluns 17 d’octubre ens trobem tota la colla al camp d’aviació del Prat per envolar-nos cap a
(La sèrie comença aquí) O partigiano, portami via O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao O partigiano, portami via Ché mi sento di morir No estava planificat expressament, però el nostre viatge ha coincidit amb un moment molt especial a Itàlia: després de les eleccions que varen donar el triomf als tres partits