Una mattina mi son’ svegliato O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao Una mattina mi son’ svegliato E ho trovato l’invasor Un bon dia de desembre de 2019 a l’A. i a mi ens varen venir ganes de repetir, parcialment, el viatge de l’estiu de 2009 quan, aterrant a Nàpols, ens vàrem passejar
Deixo la moto a Italo Vespa, el meu taller de tota la vida, perquè un fill de puta ha tallat amb un cúter l’entapissat del seient, just on hi poso el cul. M’atén el Cristian, que des de fa uns quants anys ha entomat el relleu de son pare al capdavant del negoci. Com sempre,
El mes d’abril de 2015 vaig escriure un apunt (aquest) en el que, per començar explicava això: “Aquests dies es commemora el centenari del genocidi que va cometre l’Imperi Otomà –és a dir, aquesta Turquia que ara demana un lloc a l’Unió Europea i que encara es nega a admetre l’existència d’aquell extermini– contra el poble armeni.
Em diuen els meus contactes que a Itàlia estan molt contents amb el seu Tribunal Constitucional perquè acaba de dictar una sentència que farà història: per primera vegada en aquell país es reconeixen al pare i a la mare els mateixos drets a l’hora de transmetre els cognoms als seus fills. Fins fa cinc anys
(Podeu llegir l’article directament a Vilaweb des d’aquí) Cantonigròs 1966: el primer premi literari de Pau Riba. (Article publicat a Vilaweb el dimarts 29 de març de 2022) El diumenge 7 d’agost de 1966 va ser festa grossa a Cantonigròs: s’hi feia el vint-i-tresè Concurs Parroquial de Poesia i, com era habitual, el poble es
(Vegeu aquí l’article anterior) Continuo -i acabo- aquí el meu elogi als quiosquers i venedors de diaris del meu barri. Una espècie que, pel que estic veient des de fa un temps en altres indrets, he de considerar en extinció. El dia 11 de gener de 2011 -bonica data: 11.1.11- vaig publicar aquest apunt que
Després d’una pila d’anys de fer-ho cada dia, ahir -diumenge 24 d’octubre de 2021- va ser l’última vegada que vaig poder comprar els meus diaris -l’Ara i El Punt Avui, és clar- a prop de casa. Més concretament a la Papereria Llibreria Montserratina de l’avinguda de la Verge de Montserrat, davant d’on hi havia, anys
De tant en tant m’agrada assistir a rodes de premsa de presentació de llibres o d’exposicions que m’interessen. De fet, procuro ser molt selectiu. Per diversos motius, un dels quals és el respecte que em mereixen els companys periodistes que hi van a treballar i, per tant, el meu objectiu és no fer gaire nosa
Com una prova indiscutible que després de la pandèmia hi ha futur -o, millor encara, hi ha vida- l’A. i jo anunciem amb alegria que a les nou i quatre minuts d’aquest matí ha arribat al món el Tom Isern Sánchez, el nostre segon net. Un altre que farà tronar i ploure… I ja que
La bona gent de Vilaweb em va encarregar que li fes una entrevista a Joaquim Carbó per publicar-la per Sant Jordi o algun dia abans. La podeu llegir (aquí) i també en la transcripció que trobareu tot seguit. Joaquim Carbó, sobrevivint i sense futur Joan Josep Isern (publicada a Vilaweb el dimecres 21 d’abril de
Sens dubte una de les grans notícies del cap de setmana ha estat (vegeu aquí) el reconeixement del president USA Joe Biden de l’existència del genocidi practicat per l’Imperi Otomà (Turquia, vaja) contra el poble armeni el 24 d’abril de 1915 (tot i que ja venia d’abans i, dissortadament, va durar set anys més). La
Com cada matí, em llevo una mica abans de les sis i, abans de posar-me a la feina, esmorzo. Com (gairebé) cada matí també, l’A. ja fa estona que és llevada, ha preparat els cafès i els acompanyaments i repassa les notícies del dia a l’ordinador. Veig que avui, per comptes de les ‘Chiquilín’ habituals
Vaig parlar de Teresa Juvé fa un parell d’anys (vegeu aquí) a propòsit de la seva anterior novel·la i ja em vaig treure el barret davant d’aquesta veterana que és, ni menys ni menys, que la degana dels escriptors catalans. Una degana que, encara que sembli impossible, continua en actiu. És a dir, continua publicant
Aquest article va ser publicat a Vilaweb el dijous 28 de gener de 2021. (vegeu-lo aquí) La història d’Eduard Artells: el corrector dur. El 28 de gener de 1971 –avui fa justament cinquanta anys– es va morir Eduard Artells i Bover, gramàtic, traductor, professor i corrector de català. És molt possible que els professionals de
Aquí teniu l’article que vaig publicar dies enrere a Vilaweb en el qual parlava d’algunes coses que es podrien fer al llarg de l’Any Joan Triadú (vegeu aquí) que acabem d’estrenar. L’accés directe és aquest però si preferiu llegir-lo sense tirar de botó dret del ratoli el trobareu, complet també, aquí sota: 2021: Tot un any per