El 2 de juny de 1946, dotze mesos després del final de la Segona Guerra Mundial, els italians varen decidir en referèndum que deixaven de ser una monarquia i es convertien en república. L’any següent, el 1947, es va proclamar la nova Constitució d’Itàlia. Una Constitució republicana i de to inequívocament antifeixista. Benito Mussolini havia
(L’anterior apunt de la sèrie el podeu veure aquí) Aquell ‘encisador museu semiclandestí’ que esmenta Jean Tardieu en el seu llibre és el Museu de la Vida Romàntica, una màgica bombolla connectada amb el segle XIX (vegeu aquí) que, certament, poquíssims parisencs coneixen i que a l’A. i a mi, ves per on, ens agrada
Hem estat quatre dies a París. Bé, més exactament hem estat una tarda (la del dilluns 12 de juny, dos dies complets, el 13 i el 14, i el matí del dijous 15 de juny). Tres dies, si fem la suma com cal. Ha estat la nostra quarta visita a la capital del país veí.
Divendres, 10 del matí. Surto de fer les compres alimentàries setmanals a la plaça provisional (una provisionalitat que tant de bo que duri uns quants anys més) que ocupa la calçada central del passeig de Sant Joan i enfilo amb la moto cap a Montjuïc perquè vull fer una visita molt breu al MNAC. La intenció
Com aquells corredors que fan unes passes enrere per agafar més impuls quan comença la cursa, estic preparant la visita d’agost a Florència amb la nostra néta Mila amb unes quantes lectures prèvies (vegeu aquí l’apunt anterior). Un paquet de llibres de diversos autors entre els quals n’hi ha dos de llarg recorregut que han
Amb calma i sense precipitacions començo a preparar l’estada de cinc dies que a final d’agost farem a Florència. De fet, serà el nostre setè viatge a la capital de la Toscana, i segurament pensareu que poca preparació ens cal si hi hem estat tantes vegades. Cert; però no del tot. Aquest viatge serà especial
El diumenge passat de bon matí, en assabentar-me de la mort del doctor Ramis, vaig preparar un ràpid retrat necrològic que la bona gent de Vilaweb va penjar al cap d’una estona. El podeu veure aquí i també el podeu llegir just aquí sota: Gairebé una institució: s’ha mort el doctor Ramis, metge de nens
Barcelona, Colau i el cotxe (Joan B. Culla; diari Ara, dimarts 22 de maig) (llegiu-lo també aquí) Abril de 2020. Mentre la pandèmia de covid 19 desplegava la seva primera onada, el confinament decretat pel govern Sánchez havia paralitzat gairebé del tot la vida social i l’activitat productiva. És en aquest context preapocalíptic que la
Potser encara són reminiscències del trentè aniversari de la revista Enderrock que el mes passat vàrem celebrar, però el fet és que aquests dies penso molt en el guitarrista Marc Grau (vegeu aquí) que ens va deixar de manera molt prematura el 1999, un càncer als 44 anys, quan es trobava en el punt àlgid
En l’apunt d’ahir, en el qual passava revista a uns quants indrets d’Itàlia que encara no coneixem, vaig incórrer en un oblit gairebé imperdonable: l’Alguer. Completo, doncs, l’apunt que queda tal com podeu llegir aquí sota. La Itàlia que (encara) ens queda: repertori de desitjos i bones intencions. Aquests dies penso molt en Itàlia. Per
Aquests dies penso molt en Itàlia. Per una banda deu ser a causa de la ressaca post-viatge a la Florència literària que vàrem fer els primer dies de Setmana Santa (un viatge plaent i extensament descrit en la crònica de nou apunts que vaig fer i que comença aquí). Per altra banda deu ser també
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) El fundador del Gabinetto, Giovan Pietro Vieusseux, era un comerciant d’origen suís que tenia la seu central dels seus negocis a Livorno, important vila portuària a prop de Pisa. Allí va tenir la idea de retirar-se i fundar a Florència una biblioteca acompanyada del
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) Afortunadament l’A. ha passat bé la nit i tot fa pensar que aquest matí de Dijous Sant el grup ja no tindrà cap baixa. Com que és l’últim dia i uns quants de nosaltres tenim el vol de tornada a mitja tarda, el programa
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) L’A. ha passat la nit del lloro. Feia molt temps que no la veia d’aquesta manera. Gairebé no ha dormit i s’ha hagut d’alçar del llit unes quantes vegades per treure tot el millor que portava dintre seu. Alguna cosa que va menjar ahir
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) La història que hi ha darrere de la Fondazione Il Bisonte és llarga, té com a eix central la figura singular de Maria Luigia Guaita (Pisa, 1912-Firenze, 2007) i comença durant els anys de resistència dels partisans contra els nazis a Florència, lluita en