(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) Tret de l’estona del dinar, la passejada d’avui transcorre tota per Oltrarno; és a dir, per la riba del riu Arno oposada a la del Duomo i de la Piazza della Signoria. El grup es troba en el punt de sempre tret de dues
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) Com de costum, a les 6 del matí ja estem en peu. Esmorzem, repassem l’actualitat de casa i el correu i a quarts de vuit ens encaminem cap el lloc de trobada. La temperatura és baixa i cal abrigar-se una mica. Quan surti el
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) La vista que la terrassa ens oferia va esborrar en fraccions de segons les angúnies de la pujada fins a l’apartament. Davant nostre -a tocar de les puntes del dits, gairebé- teníem la façana principal del mercat de San Lorenzo i uns centenars de
(La sèrie comença aquí) (I aquí podeu accedir a l’apunt anterior) Diumenge de Rams. Primer dia de la Setmana Santa. He de dir que en un principi no ens feien gaire gràcia –per això de les gentades a tot arreu– les dates que havia previst l’amic Francesco per a aquesta excursió literària a la seva
Tot evocant Terenci Moix i la seva mort, esdevinguda ara ha fet vint anys (i sobre la qual vaig publicar això al diari Avui), aprofito que tinc el matí una mica lliure per tornar al carrer Ponent a la percaça de vestigis de la seva presència en aquest carrer on va nàixer el 5 de
(Vegeu aquí l’apunt anterior) Una cerca ràpida entre els llibres que corren per casa i que parlen amb més o menys extensió de Florència em dona una vintena llarga de títols aproximadament. Llibres d’autors diversos com, per exemple, Harold Acton, Alessandro Barbero, Gombrich, Giovanni i Michele Fanelli, Diana Athill, Rilke, Ross King, Vasco Pratolini, Stendhal,
La primera meitat de la Setmana Santa d’enguany l’hem passada l’A. i jo a Florència. Més concretament entre el Diumenge de Rams i el Dijous Sant. (*) Si teniu tirada per les estadístiques us diré que aquest ha estat el viatge número vint-i-sis que l’A. i jo hem fet a Itàlia des del mes de
(Vegeu aquí l’anterior apunt i aquí el que ha iniciat la sèrie) Els magatzems El Águila els varen inaugurar el 1925 i varen funcionar ininterrompudament fins que un dia de juny de 1981 van patir un incendi que va acabar amb l’edifici i amb l’espectacular àliga que el coronava. La seva història la trobareu molt
(Vegeu aquí l’anterior apunt i aquí el que ha iniciat la sèrie) Quan vàrem sortir de l’Escola per fer la passejada pels voltants la primera parada va ser al Dispensari Antituberculós (vegeu aquí) construït per la República entre 1934 i 1938. Ara és un Centre d’Atenció Primària que porta el nom del Doctor Lluís Sayé
(Vegeu aquí l’apunt inicial de la sèrie) Després de pensar-hi molt vaig arribar a la conclusió que al llarg d’aquella hora i mitja que tindria tota la classe dels Detectius pendent de les meves explicacions havia de ser capaç de transmetre’ls un parell d’idees bàsiques: fer-los adonar de la importància dels records. fer-los veure que
Als seguidors habituals d’aquestes Totxanes els alumnes i els mestres de l’Escola Castella són referències que els resultaran molt familiars. Un bon dia d’octubre de 2021 vaig rebre un correu de l’Eva R. en el qual es definia com ‘una mestra motivada’ i que em va donar una de les alegries més grans que he tingut en
El diumenge 5 de març, dia que feia un mes del traspàs de Josep M. Espinàs, la bona gent de Vilaweb em va publicar un article (vegeu-lo aquí) que evoca una experiència viscuda l’agost de 1989 mentre recorria a peu la comarca administrativament aragonesa de la Llitera. Espinàs a la Llitera: el viatge de la
Anem a veure Els Vienesos. Joan Josep Isern (Enderrock 343, febrer de 2023) L’auge del nazisme a Alemanya, els estralls de la Segona Guerra Mundial i, en acabar el conflicte, les situacions derivades de les noves divisions frontereres varen ser la causa d’un important èxode d’artistes, intel·lectuals i esportistes centreeuropeus durant els anys quaranta i
Parauler d’ofici: el meu Espinàs (Article publicat a Vilaweb el divendres 10 de febrer de 2023) (Vegeu-lo també aquí) Recordo que el primer contacte directe que vaig tenir amb Josep Maria Espinàs va ser en un dinar. Fins la setmana passada hauria jurat que es tractava de l’àpat de presentació com a Escriptor del Mes
Àngel Casas. El du-duà dels anys seixanta. Joan Josep Isern (Enderrock 342, gener de 2023) L’1 d’octubre de 2022 va morir el periodista i escriptor Àngel Casas, un dels impulsors de la música pop més importants que hem tingut a casa nostra. Tot i viure els darrers anys retirat a causa d’una dolència que li