Joan Ballester i Canals: “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó”. Article d’Arnau Boix publicat a la secció ‘Tot recordant’ del diari El Punt Avui del diumenge 27 de juliol de 2025. (Podeu llegir-lo també aquí). Tal dia com avui del 1276 moria el rei Jaume, creador sobre el terreny dels Països Catalans.
Complemento les explicacions sobre la nostra recent estada a Milà que he fet en alguns apunts anteriors (vegeu aquí i també aquí) amb un parell de referències més. Començo per la visita a la Galleria d’Arte Moderna (vegeu aquí), a tocar dels Giardini Pubblici Indro Montanelli, el segon parc en extensió de la ciutat (vegeu aquí),
(Vegeu aquí l’apunt anterior) Pocs dies abans de començar el viatge a Milà vaig saber que el 24 de juny –just el dia del meu sant– s’hi inaugurava una exposició de fotografies (aquesta) que commemorava que aquell mateix dia de seixanta anys enrere els Beatles havien actuat per primera vegada a Milà dintre de la
Dia de sant Joan, dimarts. Festegem el meu sant a Milà. Amb la Mila i l’A. Hi som des d’ahir i marxarem el divendres. Moltíssima gent pels indrets cèntrics i calor en el límit del suportable. Vivim en un barri que es diu Famagosta, cap al sud de la ciutat, situat una mica més avall
Fa set anys vaig publicar una sèrie de tres apunts seguits dedicats als panots de les voreres barcelonines. De fet, ara que hi penso, sobre els panots he parlat en nombroses ocasions perquè els considero un dels elements més encertats de l’urbanisme de la meva ciutat. El tres apunts a què faig referència —aquest, seguit
Amb l’apunt d’avui arriba al final aquesta sèrie que he dedicat a la ciutat de Trieste i que ha estat producte del gratíssim record que ens ha quedat a l’A. i a mi de la visita que hi vàrem fer –acompanyats d’una magnífica colla d’amics– entre els dies 4 i 9 del passat mes d’abril.
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior apunt) 1946: Al maig es convoca a Itàlia el referèndum perquè els ciutadans es pronunciïn sobre la forma de l’estat després d’acabar el conflicte mundial. Per primera vegada les dones varen poder votar i el resultat final va ser 54,26 per cent a favor d’una república i el
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior apunt) 1892: Es publica ‘Una vida’, la primera novel·la de l’escriptor triestí Italo Svevo (1861-1928), pseudònim d’Ettore Schmitz. 1899: Es funda la Universitat Popular de Trieste. 1902: Vaga dels fogoners de la Lloyd austríaca. Les autoritats reprimeixen durament la manifestació. 1904: El 20 d’octubre arriba a Trieste James
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior apunt) NOTA: La cronologia que apareix en aquest apunt i en els dos més que el seguiran està basada –amb ampliacions que he anat incorporant al llarg dels anys– en la que va elaborar Donata Salimbeni per al catàleg de l’exposició ‘La Trieste de Magris’ que es va
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior apunt) GUIES I ESTUDIS SOBRE TRIESTE En català • Benessiu, Joan. “Trieste. Una ciutat a plec de mapa” (2024) (vegeu aquí) • DDAA. “La Trieste de Magris”, catàleg de l’exposició al CCCB (març-juliol 2011) (vegeu aquí) En italià • Bizjak Vinci, Elena & Vinci, Stelio. “La libreria del
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior apunt) El mes de juliol de 1940 la Itàlia de Mussolini va entrar en guerra al costat de l’Alemanya de Hitler formant el que a partir d’aquell moment es denominaria ‘Eix Berlin-Roma’ (vegeu aquí). Les condicions de l’acord obligaven a Itàlia a participar en les campanyes expansives del Führer
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior apunt) Després de la llarga sèrie d’apunts que he dedicat fins ara a destacar les coses que, al meu parer, fan de Trieste una ciutat amable i singular arriba el moment de fer una ullada cap a l’altra banda. Cap a la seva cara fosca. La cara bruta
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior apunt) Cap al vespre d’aquell mateix diumenge de ‘bora’ l’A. i jo vàrem buscar un lloc on poguéssim fer un sopar lleuger a base de ‘panini’ i poca cosa més. Finalment vàrem entrar en una gelateria-pastisseria-restaurant ràpid que hi ha tot just començar el Viale Venti Settembre, en
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí l’anterior apunt) Una de les peculiaritats meteorològiques de la regió de Trieste és la Bora (vegeu aquí i també aquí), un vent huracanat que pot superar tranquil·lament els cent cinquanta quilòmetres per hora i que quan el vius per primera vegada, tot i estar informat de la seva existència i
(Vegeu aquí l’apunt anterior) “A Barcelona hi va haver una època que només fixant-te en els edificis d’un xamfrà era possible saber en quin lloc de l’Eixample et trobaves”. Això li vaig sentir comentar a mon pare unes quantes vegades. I puc dir que jo mateix –amb 75 anys, tots viscuts a Barcelona— encara he