Espai de Dissidència

Passo el manifest del Primer de Maig del Moviment Obrer per la Independència, encarregat per la Sectorial del moviment de treballadors de l’Assemblea Nacional Catalana de Comarques de Girona, al qual hi he tingut l’honor de participar en la seva redacció.
La fotografia és ben eloqüent. La “preparació” del Primer de Maig de 1935, quan els avantpassats del PP també havien decidit “intervenir” l’autonomia catalana. El nostre conseller d’interior coneix bé la història…

ENFORTIM EL MOVIMENT OBRER CATALÀ

 

Avui el poble treballador català som objecte de la més dura ofensiva contra els drets socials i laborals des que els nacionales clavaren a sang i foc la seva bandera als nostres pobles i ciutats. Avui els hereus d’aquells nacionales i els seus col·laboracionistes catalans esqueixen els drets conquerits pels nostres avantpassats a còpia de tota una història de lluites socials i obreres.

Avui la reacció hispànica i els seus col·laboradors, perpetren una política involutiva, planten les banderes de la reforma laboral i claven les tisores de les retallades damunt els més febles. Avui, mentre acomiaden i desnonen, mentre retallen i humilien, en canvi toleren, emparen i legalitzen la corrupció i el frau amb els de la seva classe social. Avui aquesta reacció s’embolica amb les seves rojigualdes  per recentralitzar i intensificar l’espoli fiscal. Avui l’aristocràcia financero-empresarial, lluny de promoure una sortida raonable de la crisi, estronca i ofega l’economia productiva, i desmantella l’estructura pública dels serveis bàsics, tot afavorint la colla de lladres que esperen repartir-se el botí públic a còpia de privatitzacions.

 

 Avui, la majoria social pren consciència de la inutilitat de sacrificar els més febles a l’altar dels mercats. Avui l’Espanya capitalista, amb el seu caçador d’elefants coronat, amb una monarquia més corcada que “l’estaca” (d’en Lluís Llach), representa un perill. Un perill pels nostres drets, i sobretot, un perill per a la nostra supervivència, com a individus i com a una de les nacions més antigues d’Europa. Avui, el vell imperi espanyol, corrupte i decadent, s’enfonsa abraçat al nostre poble, a la nostra llengua, als nostres drets personals i col·lectius, a un autogovern ultratjat les vint-i-quatre hores del dia  els set dies de la setmana. Avui, el vell imperi espanyol, amb la seva monarquiazombie, ens enfonsa com a país, com a economia, com a poble treballador 

 

Avui… no ens resignem! Així com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes, que diu el nostre himne nacional. I el passat 10 de març, milers de persones al Palau de Sant Jordi de Barcelona, ens vam constituir com a Assemblea Nacional Catalana (ANC). Una Assemblea que som govern provisional, que no acceptem l’autoritat ni dels nacionales, ni dels seus escolanets. Una Assemblea destinada a construir un país fonamentat en el triangle sagrat dels valors republicans i populars: la llibertat, la igualtat, la solidaritat.

                                                                                                                                                                                                …. / ….

 

 ….  / ….

 

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització cívica i no partidista l’objectiu de la qual és la mobilització i l’autoorganització de la ciutadania catalana per aconseguir una amplia majoria social favorable a la constitució i instauració de l’estat català propi, independent, democràtic i social. 

 

L’ANC, organitzada a partir de prop de 200 assemblees locals, també disposa d’assemblees sectorials. El poble treballador català s’organitza des de la sectorial del Moviment Obrer per la Independència (MOxI), constituïda a comarques gironines amb motiu de la vaga general del passat 29 de març, amb la participació, a títol personal, de sindicalistes d’UGT (amb Avalot), CCOO, IAC (CATAC, CTS, USTEC), I-CSC i COS.

 

Tothom sap que no pot haver majoria social per a proclamar la independència sense la implicació dels treballadors i treballadores. El nou estat català mai no podrà obviar les contribucions del moviment obrer català, tant pel que fa a la lluita per mantenir i estendre els drets socials i laborals conquerits, com pel que fa als valors polítics i històrics que li han estat inherents (la defensa del dret d’autodeterminació, la democràcia participativa, el municipalisme, el republicanisme, la solidaritat i la lliure associació, …).

 

Avui, per tant, fem una crida per l’enfortiment i la unitat del moviment obrer català i la seva lluita pels drets socials i laborals.  També convidem a integrar-nos i col·laborar ( movimentobrer@assemblea.cat ) amb el Moviment Obrer per la Independència (MOxI) , a fi que la conquesta de la independència esdevingui l’inici d’una nova societat més rica, lliure, desvetllada i feliç; un país fonamentat en la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat. Una societat amb una administració pública catalana pròpia (oberta al conjunt dels països catalans), independent, republicana, descentralitzada i federativa, democràtica i social, que garanteixi a tots els ciutadans emancipats del regne hispànic, l’exercici efectiu dels drets socials, amb un nou estatut del treball elaborat pel conjunt de treballadors i treballadores.

 

Visca la lluita de la classe treballadora !!