Abans d’ahir va ser el primer dia que vàrem rebre a casa el diari Avui com a subscriptors. Ja vaig exposar aquí mateix l’any passat les meves reticències a subscriure’m a publicacions perquè en la majoria dels casos arriben als quioscos abans que a les llars de les persones que s’hi han compromès. Si repasseu l’apunt veureu que les meves reticències es referien bàsicament a les
Benvolgut senyor Carles Flo, director del diari AVUI, Vostè que és un periodista de llarga experiència sap que quan algú té el talent i la gràcia de començar un article sobre un tema tan eixut com solen ser les recomanacions lingüístiques dient “Un mot, com una persona, té un passat. Ningú revela el seu passat d’un dia per l’altre.
Fa uns mesos la revista “benZina” va modificar el seu dia de sortida per distanciar-se de la pila de novetats que cada mes inunden els quioscos pels volts del dia 1. Per això els responsables van decidir retardar la sortida fins al dia 15, una fita que s’ha anat complint sense gaires entrebancs fins al número del present mes de maig. El que fa trenta-sis des
Quines coses… Fa una estona estava fent cua a la cansaladeria del súper que a casa freqüentem -un “Bon preu”, és clar; més concretament el de Pi i Margall- pensant que tal dia com avui de la setmana vinent l’A. i jo estarem passejant per Florència després de visitar, el divendres, Pistoia, Prato, Vinci, San Miniato i Empoli en compliment de la nostra
Fa uns dies que en Sostres està en ratxa. Vegeu el seu article d’avui al diari AVUI. Es titula “Hem de fer-nos grans” i diu això: “Noto sorpresa per la contundent resposta que El Mundo ha donat a la nova llei d’educació. Pedrojota titulava que Catalunya es declarava, en ensenyament, independent d’Espanya. Bé, no entenc la
“Des del 2-6 al Bernabéu ho han repetit uns quants analistes, però som-hi. El Barça d’aquesta temporada és un exemple de com un país se’n pot sortir malgrat els entrebancs, amb una fórmula tan senzilla com complicada alhora: persistència i excel·lència. L’excel·lència es va veure dissabte a Madrid -i s’hi va arribar per la persistència
Un dels indicadors culturals que em sembla que podem exhibir amb més orgull a casa nostra és el que fa referència a l’ús de les biblioteques per part dels ciutadans. Com totes les coses que funcionen, aquest èxit no és flor d’un dia inspirat sinó el fruit d’una feina gestionada amb seny i desenvolupada dia rere dia amb cura i professionalitat
Aquesta meravella legislativa que l’Ajuntament de Girona s’ha empescat per defensar els drets dels gossos i les gosses (i m’imagino que també dels gats i de les gates) de la vila ja ha generat, com no podia ser altrament, el primer article dedicat expressament amb tots els honors. Es titula “Vida de gos”, el signa Empar
Dijous passat l’A. i jo vàrem assistir al sopar de proclamació dels Premis Crítica Serra d’Or, una de les poques festes literàries que encara freqüentem. Val a dir que la d’enguany no era una edició més ja que aquest 2009 es commemora el mig segle de l’aparició de la revista i, com no podia ser altrament, la festa va tenir
“… Entretant, mentre la política resta atrapada en aquest atzucac, meditant si li cal o no prendre la gran decisió que el país necessita, la resta hem de seguir donant els passos en la direcció adequada, és a dir la de la nostra internacionalització. En definitiva, obertura màxima al món en el terreny empresarial, científic i
Permeteu-me un consell: no us hauríeu de deixar perdre el número de gener de la revista Enderrock. Primerament perquè la revista s’ho val per sí mateixa. I això es percep de manera especial des de fa set o vuit mesos en els que ha iniciat una corba ascendent de qualitat i interès que la fan gairebé imprescindible pels que
A part de les necrològiques i de les efemèrides del dia procuro no perdre’m mai les cartes al director. Gairebé un gènere literari propi basat en la concisió i el sentit de l’oportunitat. Hi ha veritables especialistes d’aquest ofici però diria que l’autor de la carta que he llegit aquest matí a l’Avui i que m’ha cridat l’atenció per la seva emotiva senzillesa no és pas un
Començo per la pregunta. Ingènua, ja ho he dit: Quan d’aquí a uns anys s’hagi superat aquesta crisi que ara ens té tan acollonits, ¿els bancs tornaran a dir a tort i a dret que en el seu balanç anual els beneficis nets han pujat no sé quants centenars de milions d’euros (xifra que suposa un tant per cent bastants punts per damunt del cost
Llegeixo a l’AVUI que es veu que ahir, al Parlament de Catalunya, uns quants diputats i un parell de consellers del PSOE de Catalunya, l’antic PSC, es varen fer un panxot de riure quan un col·lega seu de Convergència va definir l’AVUI com “un diari potent d’abast nacional”. La resposta que avui publica Salvador Cot, director d’edicions del diari,
Quan aquest matí he vist la portada d’”El Periódico” -aquest graaan diari català- he tingut un ensurt. Déu meu, he pensat, què deu haver passat en el món perquè avui no surtin convenientment destacats en la portada ni el senyor Rodriguez Zapatero ni el senyor Montilla, que en solen ser els hostes habituals. Però no. Fora alarmismes. Avui aquests esforçats pal·ladins de