Totxanes, totxos i maons

Aquesta meravella legislativa que l’Ajuntament de Girona s’ha empescat per defensar els drets dels gossos i les gosses (i m’imagino que també dels gats i de les gates) de la vila ja ha generat, com no podia ser altrament, el primer article dedicat expressament amb tots els honors.

Es titula “Vida de gos”, el signa Empar Moliner i apareix publicat avui mateix a l’Avui. Us el reprodueixo, que és curtet:

“L’Ajuntament de Girona aprova l’ordenança per la qual els propietaris de gossos que no els treguin a passeig durant vint minuts al dia seran multats, i el senyor Ricard, de cop, canvia d’actitud. Ara, cada tarda, entre les sis i les set surt amb el gos. Quan torna es dutxa i ja es posa el pijama. La senyora Ricard no se’n sap avenir. Li sembla que l’ordenança ha anat molt bé perquè el seu home “bellugui el cul del sofà” (sempre ho diu així). Abans, no ho feia mai, això de treure el gos. Deia que ell no l’havia comprat i que no pensava recollir-li les caques. La senyora Ricard està contenta.

Però el gos no. Al contrari. El gos, quan veu que el senyor Ricard agafa la corretja, grinyola i fuig a sota el llit. El senyor Ricard s’ha d’estirar a terra, enganxar la corretja al collaret, com pot, i arrossegar-lo amb totes les seves forces perquè surti.

La senyora Ricard li pregunta al seu home si és que durant el passeig hi ha algun altre gos que li faci por al d’ells. O si el fa córrer massa i el cansa. El senyor Ricard li jura que no. “Potser li hem de donar Flors de Bach”, diu ella, doncs.

Però, com que no se’n refia del tot, una tarda els segueix. Veu com l’home arrossega la bèstia fins al pas de zebra. Veu com l’arrossega fins al carrer on tenen aparcat el cotxe. (El cotxe? No ho entén.) Veu com, amb penes i treballs, obre el portaequipatges i hi tanca el gos a dins. Com puja al cotxe i posa en marxa el motor. Tota angoixada, la senyora Ricard atura un taxi i li diu allò de “segueixi aquest cotxe”. I aquest cotxe s’atura en un carrer famós perquè hi ha moltes cases de prostitució. El senyor Ricard aparca el cotxe, baixa i camina fins a un portal. Prem el timbre vermell. El gos, a dins del portaequipatges, udola.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!