Totxanes, totxos i maons

Llegeixo a l’AVUI que es veu que ahir, al Parlament de Catalunya, uns quants diputats i un parell de consellers del PSOE de Catalunya, l’antic PSC, es varen fer un panxot de riure quan un col·lega seu de Convergència va definir l’AVUI com “un diari potent d’abast nacional”.

La resposta que avui publica Salvador Cot, director d’edicions del diari, en forma d’article d’opinió és breu i contundent i us la reprodueixo al final d’aquest apunt. Jo, però…   (n’hi ha més) 

Jo, però, no puc menys que evocar el que vaig escriure (vegeu-ho aquí) el passat novembre, quan va haver el canvi de Vicent Sanchis per Xavier Bosch al capdavant del diari.

Si cada nacionalista de boquilla i circumstància que va sorgir durant els anys àlgids del pujolisme -per raons de feina ho vaig viure de prop i ho puc certificar: apareixien com bolets- hagués comprat cada dia l’AVUI per comptes d’altres diaris que no diré; si no haguessin fet tants escarafalls amb allò que en Buenafuente va definir tan bé del “Yo soy catalán, pero abierto”, la situació del diari -ara sortosament en vies de redreçament- no hauria arribat al punt de baixa a què va arribar.

Però, en fi, llegiu l’article d’en Cot. No us el perdeu. Es titula, lògicament, “Quin fart de riure!” i diu això:

“Qui diu que el poder no té sentit de l’humor? Ahir un parell de membres del govern i bona part dels bancs ocupats (i desocupats) pel PSC van riure de bona gana quan un parlamentari convergent va dir que l’AVUI és un “diari potent d’abast nacional”.

Com que no vull pensar que riguessin del fet que aquest diari sigui “d’abast nacional”, interpreto que els feia gràcia l’adjectiu “potent”. Dades: 138.000 lectors (EGM), amb un increment del 27% en els últims dos anys i mig. Aquest dilluns explicàvem l’ascens espectacular de l’AVUI.CAT, que ha crescut més d’un 20% en l’últim mig any, amb 215.000 navegadors únics i 3,7 milions de pàgines vistes, segons OJD/Nielsen.

Però, com que a l’AVUI també som partidaris de la xerinola, heus aquí les xifres d’un partit “potent”: el 1999 els socialistes catalans van obtenir 1.183.000 vots; el 2003 1.031.000 i en les darreres (2006) van confiar en el PSC un total de 796.000 catalans. El descens és del 33%. Ves per on, ens ho apuntarem per al taller de risoteràpia. I, per cert, també allò de “l’abast nacional”. En aquest país cada dia hi ha més graciosos. Que bé.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!