Em truca una persona relacionada amb els nivells directius d’aquest grup de premsa una mica estranyot que s’ha format entre El Punt i l’Avui després que el primer diari absorbís el segon. La persona en qüestió (el nom, càrrec, rang i sexe de la qual mantindré en l’anonimat), sabedora de la meva llarga relació com a
Curiós i instructiu exercici, avui, el de comparar els titulars de portada relatius a les nevades d’ahir dels cinc principals diaris de casa nostra: * L’Avui titula amb un inequívoc “Neu i col·lapse” a quasi tota l’amplada. * El Punt, com no podia ser altrament en dos mitjans que ara són (ehem, ehem…) germans en cos
Mentre el diari de paper tingui carta d’existència sempre serà un dilema pels seus redactors decidir què dimonis es destaca en la portada, aquest espai sempre delicat i conflictiu que té com a missió cridar l’atenció del possible lector tot anunciant de manera esquemàtica, però al més seductora possible (i coherent amb l’ideari del mitjà), les
Els seguidors d’aquestes Totxanes saben que sóc una persona d’aquelles que abans en deien “que és molt de la broma”. Vull dir que tinc una tendència innata a tenyir amb els colors de l’humor -una variant, potser, de la proverbial paciència del pare Job- les coses que em passen i el món que m’envolta. Tinc clar,
La bona gent d’Enderrock que cada mes s’escarrassa a confegir un número superior en qualitat i interès al del mes anterior -tasca en la qual, val a dir-ho, la majoria de les vegades reïx- ha dedicat la revista de febrer de manera quasi monogràfica al fenomen del pop i el ie-ié català dels anys 60. Uns grans anys, us ho asseguro.
Curiosa -per no dir patètica- la situació amb què es troba des d’ahir el lector que, catalanista i militant, va al quiosc a comprar els dos diaris catalans i en català que té al seu abast: l’Avui i El Punt. De dilluns a diumenge troba a cada diari el mateix suplement esportiu: “El 9”. I tots
Llegeixo a El Punt i l’Avui (vegeu aquí i aquí) que a partir del proper diumenge el suplement “Plaers” deixa d’editar-se i que el diari Avui adopta com a suplement dominical el setmanari “Presència”, el d’El Punt. També informen els dos diaris que el suplement d’esports “El 9”, l’únic diari esportiu en català, s’encartarà amb l’Avui de la mateixa manera que des de fa
L’extensíssima nòmina de premis literaris de l’any s’obre tradicionalment cada 6 de gener al vespre amb la proclamació a l’Hotel Ritz (o com dimonis es digui ara) de dos premis literaris situats en l’òrbita de l’editorial Destino. Són el Premi Nadal de novel·la en llengua castellana, un dels més veterans ja que la convocatòria que el dimecres passat es
Sí, d’acord, s’han carregat el Salvador Sostres però de moment -deixem-ho així: en un “de moment”- la secció d’opinió de l’Avui continua sent la que manté un grau de dignitat més alt en l’actual panorama de la premsa catalana. I ahir mateix en vàrem tenir dos exemples ben bons. El primer va ser l’article d’Empar Moliner
Quin murri, en Josep Pla. El paio la sabia llarga i quan calia les clavava fins a la bola sense que es notés. Per exemple, tal com explica amb detall el coblocaire Marcel Campà (vegeu aquí), a les “Cartes d’Itàlia” Pla parla dels frescos de Piero della Francesca a Arezzo i, com aquell que no diu res, deixa anar que són precedents que
Fa tres dissabtes vaig publicar l’apunt “El Jueves i els fills de puta” (vegeu-lo aquí) en el que em feia ressò d’uns correus que m’havien arribat sobre un dibuixant d’El Jueves que havia vist refusada una il·lustració que feia referència al referèndum per la independència d’Arenys de Munt (és la imatge que acompanya l’apunt d’avui). A primer cop d’ull semblaria una censura
Després de quedar-me a veure la segona part de “Les veus del Pamano” (notable alt, al meu parer; sobretot el segon episodi) i abans de posar-me al llit entro a Vilaweb per veure com va el món i m’assabento (vegeu aquí) que el director de l’Avui, Carles Flo, ha decidit donar el passaport a la
Trobo per casa l’exemplar de la revista El Jueves corresponent a la setmana del 7 al 13 d’octubre. A la coberta un reclam que no passa gens desapercebut: “Extra Hijos de puta”. L’obro i veig que, efectivament, les seves pàgines regalimen de santa i flamígera indignació contra un ampli repertori d’espècimens pertanyents a la categoria filldeputesca.
De resultes del meu apunt de la setmana passada (vegeu-lo aquí) en el que explicava que després d’una pila d’anys de comprar l’Avui cada dia al quiosc l’A. i jo havíem decidit de fer-nos-en subscriptors em ve a trobar el meu company M. -que és persona entesa en temes de comunicació- per dir-me que no hi dediqui gaires
Abans d’ahir va ser el primer dia que vàrem rebre a casa el diari Avui com a subscriptors. Ja vaig exposar aquí mateix l’any passat les meves reticències a subscriure’m a publicacions perquè en la majoria dels casos arriben als quioscos abans que a les llars de les persones que s’hi han compromès. Si repasseu l’apunt veureu que les meves reticències es referien bàsicament a les