De vegades algú m’ha dit que, de broma en broma, sóc massa corrosiu en els comentaris que deixo anar en aquest Bloc. No sé si això és del tot cert, però en tot cas puc assegurar que la meva intenció en la majoria de les ocasions és fer la mínima sang possible. Això sí, sense que de la
Em sap molt de greu haver d’escriure això, però em sembla que en aquest estrany veinatge que formen l’Avui i El Punt cada vegada és més difícil intentar mirar cap a una altra banda i fer com si no passés res. Vull dir que, dissortadament pels qui estimem el diari, d’un temps ençà obrir l’Avui és una
No voldria de cap manera semblar un ocellot de mal averany però resulta que vuit dies després de ressenyar en aquestes Totxanes l’últim article de Joan Triadú aparegut dijous passat en el suplement de Cultura del diari Avui he de fer-me ressò d’un altre comiat (en aquest cas, sortosament, no per raons irreversibles com va
¿Recordeu la dita: “Senyor, guardeu-me dels amics, que dels enemics ja me n’encarregaré jo”? Doncs això és el primer que vaig pensar ahir pel matí quan va arribar a les meves mans l’edició d’El Periódico i vaig veure els titulars de la portada. Uns titulars encapçalats per una imatge de la Sagrada Família amb la seva perpètua escorta de grues
El suplement de Cultura del diari AVUI, una de les poques parts del diari que no apareix clonada amb l’edició barcelonina d’El Punt, dedica avui unes pàgines especials a la figura del recentment traspassat Joan Triadú, col·laborador històric del diari des dels seus inicis i membre fundador, fa vint-i-un anys, del suplement de llibres dirigit, aleshores i ara, per David Castillo.
Com no podia ser altrament, l’edició d’ahir de La Vanguardia cobria de manera molt correcta la notícia de la mort de Joan Triadú. A part d’una pàgina completa d’esqueles… (n’hi ha més) … publicava cinc articles de Josep Massot, Abert Manent, Agustí Pons, Jordi Amat i Jordi Pujol dedicats a glosar la figura de l’home que ens acaba
Un apunt d’urgència només per deixar testimoni d’una nova fita galàctica en l’estrambòtic procés de clonació que estem vivint entre el diari Avui i l’edició de les comarques barcelonines d’El Punt. Un procés que des de fa uns quants mesos ens ha convertit als barcelonins en uns privilegiats: som els únics habitants del planeta que
(Avís als lectors: no voldria amargar-vos el diumenge però heu de saber que la primera part de l’apunt d’avui està escrita amb un sentiment de profunda tristesa.) Des dels anys vuitanta a casa comprem cada dia l’Avui. Fins que el setembre passat l’A. i jo vàrem decidir intensificar i emfasitzar una mica més el nostre suport i ens hi vàrem subscriure per una sèrie de raons que
(Aquí parlo de la revista) Com deia ahir en acabar l’apunt la perla que complementa el número especial de juliol de la revista Enderrock és un disc que es titula “Submarí Pop. Tribut català a The Beatles” i que aplega divuit cançons… més una sorpresa final. Caldria acotar, però, el concepte de “tribut català” ja que, tal com explica la revista, el
Ara que ja ha arribat als quioscos començaré aquest apunt aconsellant-vos que us afanyeu a fer-vos amb un exemplar del número de juliol de la revista Enderrock (vegeu aquí) dedicat als Beatles. El motiu d’aquest homenatge és doble. Per una banda perquè enguany es compleix mig segle que Stu Sutcliffe i John Lennon varen batejar el seu grup
Aquesta nit, cap a quarts d’onze, farà quaranta-cinc anys exactes que vaig tirar la fotografia que il·lustra l’apunt d’avui (que, per cert, podeu veure en format més gran si activeu l’arxiu que trobareu al final de l’apunt). Ja ho vaig explicar en una altra ocasió aquí mateix (vegeu-ho): jo vaig tenir la sort de ser a la Monumental, acompanyat per ma mare i
Això de l’Avui i El Punt comença a adquirir ja dimensions de fenomen paranormal. O de rècord Guinnes, si us agrada més. Si tot va com els indicis fan suposar no deu faltar gaire perquè Barcelona i la seva comarca siguin el primer indret del món on els seus habitants disposaran en els quioscos de dos diaris idèntics amb l’única diferència de la
A propòsit del meu apunt de dies enrere (vegeu-lo aquí) en el qual detectava unes diferències substancials entre la versió en paper i a Internet de l’entrevista que el diumenge passat l’Avui va fer-li al vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, un amable lector m’ha fet arribar el correu electrònic que va adreçar a un alt responsable del diari comentant-li el
Des de fa molt temps en les entrevistes a la premsa s’aplica la convenció d’unir en un sol bloc de text la pregunta de l’entrevistador i la resposta de l’entrevistat. L’element que fixa la diferència entre l’una i l’altra és visual: generalment la pregunta sol anar en tipografia més grossa -les negretes- i la resposta en lletra més
Comunicació 21 : “La plantilla de l’Avui quedarà reduïda a la meitat… ” (llegiu aquí la notícia íntegra) Vilaweb i ACN: “L’assemblea del diari ‘Avui’ ha decidit per unanimitat convocar vaga els dies 22 i 23 d’abril contra el pla presentat (…) l’empresa proposa acomiadar 65 treballadors i rebaixar un 6% els salaris…” (llegiu aquí la notícia íntegra) (n’hi ha més) Vet-ho aquí: les cartes ja