Totxanes, totxos i maons

Benvolgut senyor Carles Flo, director del diari AVUI,

Vostè que és un periodista de llarga experiència sap que quan algú té el talent i la gràcia de començar un article sobre un tema tan eixut com solen ser les recomanacions lingüístiques dient “Un mot, com una persona, té un passat. Ningú revela el seu passat d’un dia per l’altre. Cal temps. Per això és tan important que quan escrivim no fem servir mots que acabem de conèixer. En sabem tan poc que podem acabar dient disbarats.” vol dir que estem davant d’un individu dotat amb unes facultats comunicatives per damunt de la mitjana.  (n’hi ha més)

El text, que ja deu haver identificat perquè surt publicat en el diari d’avui mateix, continua dient “Hi ha molts adjectius que volen dir molt ple, però cadascun té el seu matís. Curull, per exemple, va bé amb cistell de fruita, però no tant amb got d’aigua. Perquè el curull és justament el que sobresurt d’un recipient: una cosa que l’aigua no pot fer. Si una casa està plena de rates, direm que n’està infestada o plagada, no pas que n’està farcida, perquè farcir ens fa venir salivera i les rates, almenys en aquesta cultura, encara no són comestibles. I si a aquestes altures creieu que tot això són punyetes, us diré que només sabent que les puñetas eren unes puntes brodades que es portaven a les mànigues, entendreu que, més que atapeït o abarrotat, jo n’estigui carregat.”

Com vostè sap, l’home que ha escrit aquestes paraules en el diari de la seva digna direcció es diu Albert Pla Nualart, és filòleg i, segons es pot llegir a la manxeta, n’és el cap d’Edició. A més a més des de l’1 de juny el senyor Pla té al seu càrrec una secció de recomanacions lingüístiques que es publica cada dilluns i aquest agost, potser a causa de les remodelacions obligades per les vacances dels col·laboradors habituals, la seva secció s’ha transformat en una columna diària a la darrera pàgina de l’AVUI que, li ho puc assegurar de bona tinta, un servidor i molts com jo és la primera cosa que queixalem del diari tan bon punt el retirem de la pila del quiosc.

Com que les explicacions del senyor Pla combinen sàviament l’amenitat expositiva i la claredat argumental amb el rigor lingüístic (i, sobretot, atesa la creixent penúria dels mitjans de comunicació de la nostra nació pel que fa a la correcta aplicació dels principis de la llengua del país) em permeto demanar-li que la secció “Català a la terrasseta” (o com dimonis s’hagi de dir passades les vacances) mantingui la seva periodicitat diària i la seva ubicació a la contra de l’AVUI durant la resta de l’any.

Espero, amic Flo, que dispensi el meu atreviment i que em faci cas. Val la pena potenciar seccions com la que fa el senyor Pla per orientar-nos a tots plegats sobre el correcte ús del català. Un apartat en el que a l’Avui hi ha precedents tan importants, nobles i acreditats com Albert Jané del qual el senyor Albert Pla Nualart és, cregui’m, un digníssim successor. 

——————————————————————————————-

PD: Navegant pels Blocs de can Vilaweb m’adono que aquest matí la bona amiga Carme-Laura Gil ha escrit un apunt al seu “Coc ràpid” dedicat al mateix assumpte. Pot llegir-lo aquí, senyor director, i tant de bo entre els arguments d’una banda, de l’altra i dels que s’hi vulguin afegir aconseguim que aquesta petició sigui atesa i arribi a bon port.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!