Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Un dels indicadors culturals que em sembla que podem exhibir amb més orgull a casa nostra és el que fa referència a l’ús de les biblioteques per part dels ciutadans.
Com totes les coses que funcionen, aquest èxit no és flor d’un dia inspirat sinó el fruit d’una feina gestionada amb seny i desenvolupada dia rere dia amb cura i professionalitat per totes les institucions. Una feina començada en el darrers anys del règim pujolista i continuada pel règim tripartit-u i pel règim tripartit-dos.
Fa un parell de setmanes es varen conèixer les dades bibliotecàries de 2008… (n’hi ha més)
Segons les estadístiques que el conseller Tresserras va presentar (vegeu aquí) les biblioteques públiques catalanes varen rebre un total de 22 milions de visites, un 11 per cent més que el 2007. A més a més el nombre d’ usuaris amb carnet va créixer un 14 per cent i el de préstecs prop d’un 13 per cent. Tot això en un conjunt de 333 biblioteques públiques distribuïdes per tot el territori. Uns resultats, vaja, dignes d’aplaudiment s’agafin per on s’agafin.
A Catalunya, per tant, crec que podem dir sense risc que ens prenguin per panxacontentes que les biblioteques i les seves utilitats són percebudes de manera molt satisfactòria per una part significativa dels ciutadans.
Arribat aquí la pregunta que em ve al cap és: si les coses estan així, ¿per quin motiu la Diputació de Barcelona ha contractat a La Vanguardia dues pàgines de publicitat durant, almenys, quatre o cinc diumenges seguits sota l’epígraf “Coneguem la xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona”?
¿Els cal, a les biblioteques, aquest esforç de difusió en forma de publicitat? ¿El necessiten en aquest moment? ¿No figura que hi ha crisi? ¿I no figura també que les administracions públiques han de ser les primeres a donar exemple d’austeritat? Precisament aquí es pot veure que la broma ens ha costat més de 103.000 euros, que és tant com dir més de disset milions de pessetes (“de les antigues pessetes“, com solen dir els comunicadors desinformats).
¿Calia realment aquesta despesa?
¿O tot plegat és un subterfugi perquè una administració (la Diputació de Barcelona) “marqui paquet” davant de la ciutadania enfront d’una altra administració (la Generalitat de Catalunya)?
Una amiga que hi entèn una mica em diu que la cosa podria anar per aquí.
Doncs si és així, jo encara ho entenc menys perquè ¿no figura que manen els mateixos en una banda i en una altra?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que està en aquesta mateixa línia la diseminació de plaques metàl·liques fixades en dos suports verticals que es fa allà on s’hi estan executant obres públiques de tota mena (per part també d’alguna Diputació, si no recordo malament). Estan molt ben fetes i deuen tenir un cost elevat. Jo sempre havia pensat que era una mena d’autopropaganda totalment innecessària. Ara ho entenc una mica millor.
Les administracions catalanes són també grans amants de la burocràcia. En aquestes coses estem entre els millors.