Totxanes, totxos i maons

Quan aquest matí he vist la portada d'”El Periódico” -aquest graaan diari català- he tingut un ensurt. Déu meu, he pensat, què deu haver passat en el món perquè avui no surtin convenientment destacats en la portada ni el senyor Rodriguez Zapatero ni el senyor Montilla, que en solen ser els hostes habituals.

Però no. Fora alarmismes. Avui aquests esforçats pal·ladins de “la Catalunya optimista” i d’“allò que realment interessa a la gent” han considerat que havien de consagrar la portada del seu diari a la famosa i transcendental picabaralla entre cuiners divins -Santi Santamaria, Ferran Adrià, “et alia”…- sobre l’ús i l’abús en les seves menges d’additius industrials i que tan preocupada té a la ciutadania en general.

Vaja… que vivim en un país tan collonut que no hi passa res prou interessant com per posar-ho a portada i cal anar tapant forats d’aquesta manera.  (n’hi ha més)

Val a dir, però, que els esforços que els professionals d’El Periódico -aquest graaan diari català- consagren al tema són exemplars i dignes d’estudi i anàlisi en les escoles de periodisme internacionals per a il·lustració de noves lleves de professionals de la informació: a part de la susdita portada -amb recepta del milfulls de safrà a tota plana i amb generosa distribució d’espais en blanc- la polèmica entre els cracs del fogons ocupa les pàgines 2, 3 i 4 i, a més a més, l’editorial.

Sí, senyor. Que n’aprenguin!

(O, com deia la meva àvia: vinga palla al ruc!)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!