Totxanes, totxos i maons

“Des del 2-6 al Bernabéu ho han repetit uns quants analistes, però som-hi. El Barça d’aquesta temporada és un exemple de com un país se’n pot sortir malgrat els entrebancs, amb una fórmula tan senzilla com complicada alhora: persistència i excel·lència. L’excel·lència es va veure dissabte a Madrid -i s’hi va arribar per la persistència de tota la temporada-. La persistència convertida en excel·lència va arribar ahir a la nit amb un gol d’un català d’Albacete. I la fórmula d’un jove català de Santpedor que va saber treure profit de l’atracció d’una capital que lidera el país en tantes coses -i una capital que sap atreure i acollir el talent nascut al cor de Catalunya- l’apliquen l’esmentat català d’Albacete, un català d’Argentina, un català de Camerun, …”  (n’hi ha més)

“… un català de Terrassa o un català de la Pobla de Segur. Melting pot, talent, meritocràcia, competitivitat, igualtat d’oportunitats. Sempre hi haurà algú en contra, sigui un Estat centralista o algú que no vol perdre privilegis. Però davant de tot això hi ha d’haver feina ben feta, creativitat, innovació, educació, obertura, coneixement, aprofitament de recursos, cooperació, creació de riquesa, no rendir-se. Persistir. Un país musculat i enfortit cap endins arriba lluny. Un país que actua com la brigada de cavalleria Pomorska -aquells genets, polacs per més a inri, que es van enfrontar sabre en mà als Panzer alemanys que anaven a envair Polònia- corre el risc de fer el ridícul per molta abnegació i valor que hi posi. Ara bé, Catalunya no pot ser el país que protagonitzi l’última càrrega de cavalleria de la història, però els seus ciutadans i els seus representants han de voler fer coses magnànimes, ambicioses. Ni inconscients, ni porucs ni mediocres. I val per a cada dia. Patir en silenci i resignació i qui dia passa any empeny, i només renéixer quan es pot dir “al-chel-sia!” (sic) tampoc porta enlloc. El país hi és. Potser no creu en els polítics. Però apareix orgullós quan se li presenta un projecte atractiu. Una nació també és tot això. Que n’aprenguin, que n’aprenguem… I compte amb el pare de la frase.”

(Article de Tian Riba publicat a la secció de Política de l’AVUI d’avui)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!