I Conten que ha de ploure de cara a esta nit i demà. Demà m’espera el retorn a casa per a passar-hi lo cap de setmana. Aprofitaré per endreçar los treballs del màster i fer una mica de passejada. Esta nit he somniat que passejava pel Marjal. Lo passeig de Les Cases, los mesets d’hivern,
Existeix un cert paral•lelisme entre les notaries i els tanatoris. Una relació, si ho voleu, distant, forçada, però versemblant. Entre la part compradora i la venedora, hi ha una geografia visceral d’emocions relacionades amb la pèrdua, per una banda, i el neguit dissimulat de qui paga i paga. ‘Aniré a acomiadar-me’, diu qui ven. ‘Passe
Les lletres són lo meu refugi. Este bloc és lo meu refugi, allà on de forma encriptada aboco la tristesa i l’alegria. Acabo d’arribar a Barcelona, a este barri meu de Les Corts. Lo bus de la Hife em deixa al costat de casa. D’ací unes hores, a tres quarts i deu minuts de set,
He anomenat ‘L’amorosa Aran’ -Aran és lo nom de ma filla- la finca d’alzines i oliveres que he comprat enguany. Aquesta finca també pertany a ma filla i he volgut anomenar-la ‘L’amorosa Aran’ perquè hi té unes alzines imponents que sempre, des de ben xicotet, m’han donat pau. Són incomptables les voltes que des de