‘En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: ‘Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a
Per les marrades del silenci les onades de les cales arrosseguen conquilles que espeteguen amb els còdols. Les nits confonen les aurores i les aurores es perden en la mar. D’una altra manera, les hores caurien dels calendaris. Els darrers dies de l’estiu s’oculten rere el sol primaveral.
Un mal dolent l’havia apartat d’estudi els anys de la seua jovenesa i estava tant acostumat a creure que la vida se li faria curta que quan el metge rubricà l’informe segons el qual el mal li havia desaparegut per obra de Déu, la seua mirada ja s’havia tornat estàtica. Sortí de la consulta i
Les argelagues. La verdor de la tardor. Los dies neixen. — La tardor mos porta tots los contrastos cromàtics que l’estiu oculta. I neixen uns nous dies.
I ‘No et fa res que tothom puga llegir-te al bloc?’, va preguntar-me fa uns dies, tot passejant per Traiguera. ‘No, el meu bloc és un passatemps. Hi aboco molta fantasia’, vaig respondre. Aleshores, em va retraure que mentís. I vam seguir xerrant sobre la filosofia del Zaratustra de Nietzsche, per bé que aquesta és
‘XL Nostra ànima es va enriquint amb tot lo que Déu nos lleva; nos vol vestir en lo cel quan nos despulla en la terra.’ Verdaguer, Jacint. Obres completes. Barcelona: Selecta, 1974.
[La traducció del castellà és meua.] ‘240 Durant la primavera acostumo a passejar pels prats florits, meditant. Però quan m’ofereixen una copa de vi, oblido qualsevol enigma. De no fer-ho, seria molt menys que un gos.’ Kheyyam, Omar. Rubayiat. Barcelona: Plaza & Janés, 1975.