I
‘No et fa res que tothom puga llegir-te al bloc?’, va preguntar-me fa uns dies, tot passejant per Traiguera. ‘No, el meu bloc és un passatemps. Hi aboco molta fantasia’, vaig respondre. Aleshores, em va retraure que mentís. I vam seguir xerrant sobre la filosofia del Zaratustra de Nietzsche, per bé que aquesta és l’única obra que la meua interlocutora coneix d’aquest homenàs.
II
Una altra volta, tot passejant pel passeig marítim de Vinaròs, la meua interlocutora i jo vam anar a petar a la filosofia de Plató, un dels meus favorits, després de sant Tomàs d’Aquino.
Si hom és capaç d’estimar la filosofia de Plató, és capaç d’escriure la novel•la o el guió més ben parit del segle. Perquè aquest univers de mones viu de la font de Plató sense saber-ho i això és com la sublim melodia que fa possible l’harmonia, malgrat la supèrbia dels diners, del migdia com a centre i alhora com a trànsit.
III
Algun dia lluitaré de valent per en acabat claudicar com un heroi ferit de mort en la tragèdia de la vida. La meua fe en Déu no deixarà cap rastre digne d’elogi per a la posteritat, però tampoc deixarà un rastre de penes i sofriments en els altres. I això compta, Zaratustra, amic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!