Per estimar una cosa s’ha de conèixer, que implica comprendre i, finalment, que t’agrade. I això mateix és lo que m’ha passat amb la nova imatge dels blocs de VilaWeb. He sopat prontet, després de fer popar los corderets, i m’he posat a escodrinyar la manera de posar al dia el Solcades, l’espai vital de
Senyor de l’erm i la garriga quan enlaireu los braços al sol feu que el vent mos torne l’ànima. Senyor de la foscúria i l’hivern, de les vesprades enfebrades. Vos que alceu la copa i em mireu, feu que l’aurora retorne al mar. Senyor de l’erm i la garriga, només vos coneixeu lo destí, lo