Senyor de l’erm i la garriga
quan enlaireu los braços al sol
feu que el vent mos torne l’ànima.
Senyor de la foscúria i l’hivern,
de les vesprades enfebrades.
Vos que alceu la copa i em mireu,
feu que l’aurora retorne al mar.
Senyor de l’erm i la garriga,
només vos coneixeu lo destí,
lo principi de les nostres pors,
només vos coneixeu lo secret
que ens fa traïdors entre nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!